El Lucas té 5 mesos!!!

Ens ho hem passat molt bé a la teva festa Lucas! Per molts mesos i per molts anys més! Passa el temps volant... i tú cada vegada ets més simpàtic i rialler. Molts petonets i benvingut!!!

Welcome to the world, Kaj

If we could keep up with the feelings babies arise in us when they are newborns, the world would be such a beautiful place to live at!!!
Keep that feeling in you forever!!!
My best wishes for the mami, papi and the sweet baby.

Si poguessim mantenir sempre a dins nostre el sentiments que descubrim quan neix un nadó, potser llavors el món seria un lloc magnífic per viure!!!
Fem que es quedi per sempre amb nosaltres.
Moltes felicitats a la mami, papi i al dolç nadó.

Tornem a la rutina - Back to routine

Ni de bon tros hem estat tot aquest temps de vacances!!! Ja ens agradaria, ja... Tornem a la rutina, al rellotge, a les presses del matí, i es que costa tant llevar-se per fer l'esmorçar, tot i que el nostre esmorçar requereix poca feina: cereals, iogurt, galetes, madalena, café amb llet i herbes digestives... quina barreixa! Si ens haguessim de llevar més d'hora per fer el típic esmorçar americà, no sé si ho aconseguiriem! De tota manera, alguna vegada ho hem fet, durant el cap de setmana, es clar, o bé quan som d'hotel, i està força bé. Però quan arriba l'hora de dinar, s'enten que amb un petit entrepà enllesteixin i tornin a la feina. No com nosaltres que podem passar-nos fins a 3 hores per dinar! Per un americà o un anglès o per qualsevol europeu és d'alló més extrany.

Sempre que he viatjat fora d'Espanya, aquest és un tema que m'ha cridat l'atenció. Durant l'ultim viatge a Vienna, varem poder comprovar com n'és d'útil aquest horari i aquesta forma de menjar. Tenint en compte que el clima és molt més fred i que el dia és curt i la nit llarga, té molt sentit aprofitar al màxim les hores de sol: aixecar-se d'hora, fer un bon esmorçar de forquilla, dinar més aviat i ràpid, treballar durant les últimes hores de llum i tornar a casa amb la família quan encara pots gaudir de la companyia dels fills i de la parella i no estàs massa cansat per seure davant el televisor i empassar-te tot allò que et volen col.locar (sobretot anuncis i més anuncis).

Però justament, si hi ha alguna cosa que ens diferencia de la resta d'europeus o d'altres paisos més llunyans, és aquest meravellós clima, aquest solet que ens escalfa, fins is tot alguns dies d'hivern, aquestes tardors suaus que només requereixen una jaqueteta al matí o al vespre, aquests bolets i figues i d'altres fruits i menjars típics de tardor i que fan que els nostres dinars s'allarguin fins a 3 hores... i es que no hi ha res millor que un bon menjar, bona companyia, bon solet i un bon vi!

A gaudir de la vida, que són 4 dies!!! Salut!!!

We haven't been all this time on holidays, it just took me a while to write another post! We are going back to routine, morning hurry, watches.. It's so hard to get up early in the morning and get breakfast ready. Although our breakfast is the simpliest of all: Coffee and milk, digestive herbs, biscuits... what a mixture! If we had to get up earlier to prepare a typical american breakfast, I doubt we could do it. However, there's been some times when we have had eggs and bacon in the morning, but always on weekends or at hotels. And we do have enjoyed it! But whem it's time for lunch it's logical to have a little sandwich and go on with the day work. We can spend 3 hours during lunch time in a restaurant, eating and talking! For Americans or British or Europe citycens in general is very strange to spend so much time during working hours.

When I've been traveling around, this is something that has surprised me. During our last trip to Vienna we could see how suitable is this timing. Having in mind that climate is much colder and days are shorter and nights longer, it makes a lot of sense to take profit out of sunlight hours: get up early in the morning, have a strong fork breakfast, have lunch earlier and faster and back to work until it gets dark, then you are able to be at home and enjoy some time with the family, not too tired to become a part of the sofa and swallow all the comercials tv shows.

But, if there is something that makes us different from the rest of the europeans and from other countries further away is this beautiful climate, this sun that warms us up even during some winter days, these smooth falls that let you be warm with a thin jacket, these mushrooms and figgs and all the fruits and meals typical of the season which are the reason for having 3 hour lunches... There is nothing better than a good meal, good company, sunny day and a good wine!

Lets enjoy life... it's only 4 days long (as we say here)!!! Cheers!!!

De Vacances - On Holidays

Estem de Vacances, magnífica paraula... Sense horaris, sense obligacions, sense presses, sense roba per planxar, sense gent, sense mal humor, i amb temps, amb mandra, amb sol, amb platja, amb amics, amb família, amb mascotes, amb dinars a fora, amb piscina, amb tranquilitat...

We are on holidays, such a great word... Without timetables, without duties, without hurry, without clothes to iron, without people, without bad mood, and with time, with laziness, with sun, with beach, with friends, with family, with pets, with lunch at the restaurant, with pool, with peace...

Canvi de BLOG - Moving to another BLOG

Hola a tothom!
Agafeu una goma i esborreu tot els links que tingueu amb l'areyouhungry!!!! M'en vaig amb les receptes a blogspot!

EL NOU LLOC ON HEU D'ANAR ÉS http://recipespicbypic.blogspot.com/
DISCULPEU LES MOLÈSTIES. EM PENSO QUEDAR AQUI MOLT TEMPS!
APARTATS NOUS I NOVES RECEPTES :-)

Hi everyone!
Please notice that areyouhungry blog is going to be autodestroyed in two weeks time!!!! I'm moving my recipes to blogspot!

THE NEW BLOG TO GO IS http://recipespicbypic.blogspot.com/
SORRY FOR THE INCONVENIENCES. I'LL STAY THERE FOR LONG!
NEW PAGES AND NEW RECIPES :-)

Tens gana? Are you hungry?

Fa dies que no m'hi posava, però es que estic molt capficada amb l'altre blog... el de les receptes. Em passo hores cuinant, fent les fotos, penjant-les, montant les presentacions en power point, en fi que m'ho passo com els indis... i així no em queda temps per pensar en la meva nena (que m'ha dit un ocellet que s'ho està passant d'alló més bé!!!) M'en alegro!
Tornant a les receptes, us demano un favor PASSEU L'ADREÇA a amics, amigues, coneguts i sobretot als que parlin anglés que és a elles i a ells a qui sobretot va dirigit! Moltes gràcies i a disfrutar menjant... que són dos dies!!!

Properament publicaré receptes amb pernil ibèric d'glà. Una delícia!!

It's been so long since I wrote for the last time. It's just that I can't think about anything else but my kitchen recipes and my other blog. I spend hours cooking, taking the pictures, uploading them, making the power point presentations... I like it a lot and it takes all my daytime... it's good to have this hobby, I don't have free time to think about my baby (I miss her sooo). Although I know she's having so much fun, my heart aches. Going back to recipes, please PASS THE BLOG ADDRESS to your friends, family, acquaintances, everybody speaking english is welcomed! Thanks and enjoy eating... life is too short!!!

I will soon upload new recipes on Iberian acorn-fed ham. So delicius!

Ain't no sunshine when she's gone...

Així deia una cançó molt dolça del Bill Withers que parlava d'un amor, d'una noia que quan no hi era el sol s'apagava... i així és com em sento jo avuí... és com si s'em hagués apagat el sol! Sort que és una cosa momentània i sort que t'ho passaràs mooooooolt bé! Però ja t'enyoro...


This is what Bill Withers said in one of his most popular songs, ain't no sunshine when she is gone... this is how I feel today... feels very cloudy in my heart... my particular sun has gone... Lucky me, only for some days. And she will have so much fun!!! But I miss her...

http://www.billwithersmusic.com/index1.cfm

Festival 2007 - Pepita Palotes

I per fi, l'actuació més esperada de la temporada... senyores i senyors, no deixin de veure... Tachan, tachan... Pepita Palooooooootes!!!!! Cliqueu a la foto per veure el video.

And finally the most desired show this year... ladies and gentlemen, be aware of... Tachan, tachan... Pepita Palooooooooootes!!!!!! Click on the picture to see the video.

Viatge a Logroño

Dels monegros a una imatge molt "espanyola", de l'energia eòlica a vinyes de molta anomenada, d'una ciutat plena de generals a moltes cigonyes per m2, de boniques catedrals a places desertes i fanals d'orfebreria. Les diferències són enriquidores!!

From monegros to a very "typical spanish" image, from eolic energy to this well known Rioja vineyards, from a city full of major generals to towers with lots of storks per m2, from beautiful cathedrals to desert squares and antique city lights. Differences make us richer!!

El Lucas es va fent gran!

Així de gran ja s'ha fet el Lucas.













Pesa gairebé 4 kilos! És un nen molt tranquil que té els pares totalment embobats! La Tati diu que s'asembla molt al Carlos, el Carlos no es pronuncia i en quan ha obert els ulls... ostres, era com si el Pepe ens estigués mirant!!! Ho em dit gairebé a l'hora el José Luis i jo. Té els ulls d'aquest blau grisos tan propi dels tres germans Rodríguez. Ha estat molt impactant tenint en compte que la Tati i el Carlos són tant morenos i d'ulls marrons. Em passat un dia magnific. Tot i que estava molt nuvol em petat la xerrada i ens em cruspit un arroç amb llamàntol boníssim, una musclada i uns "percebes"... Toma castanya!!! Tot "home made", és clar!

This is how Lucas looks like right now. He is nearly 4 kilos! He is a very quiet baby and his parents are totally fascinated! Tati says that he looks like Carlos, Carlos doesn't say anything and as soon as Lucas has opened his eyes, José Luis and I instantly said that it was like seeing his grandfather's eyes!!! He has this blue-grey eyes, so similar to Pepe's. It's been surprising since Tati and Carlos's eyes are brown. We spent a wonderful day. Eventhough the sky was cloudy, we had a nice talk and a good meal: lobster rice, mussels and barnacles... uhhmmmmm. Soooo good!

El Kiev i la Nausica

Sembla que finalment la Nausica ha trobat un cavall amb el que s'hi troba bé. Es diu Kiev i és molt manso. Sembla arribat d'Amèrica, més ben dit dels indis de Nord-Amèrica... tot i que és més petit del habitual. Avui ha aprés a trotar amb ritme i també a posar-se els estreps quan se li surten sense voler. No és tan fàcil com sembla! N'estic molt orgullosa perque s'hi esforça molt i no es rendeix, tot i que la Mònica li dona molta canya!!! Fes click a la foto per veure'n més.

It seems that Nausica has finally found a horse which makes her feel comfortable. It's name is Kiev and it's very gentle. It looks as it just arrived from America, coming out of the Spirit film... although it's smaller than normal. Today Nausica learned how to troat and also learned how to have the stirrup in place. It's not that easy! I'm very proud of her because she is making an effort and she's not surrending, eventhough Mònica is beeing really hard on her!!! Click on the picture to see more.

Passejada amb l'Alegre

Qué guapos són, oi? I qué diferents... cada cavall té el seu caràcter, n'hi ha de tranquils, de passotes, de parsimoniosos, de nerviosos; n'hi ha que són més porucs que d'altres, també hi ha els torrecollons, els que intenten anar emprenyant al de davant, els que van menjant tot el que poden pel camí. N'hi ha de tota mena. Però sigui com sigui el cavall que em toca (aixó és una cosa que decideix la Mònica, que és la monitora) sempre em desperta un sentiment de respecte i admiració tremendo, també una mica de por, perque són tan grans i tenen aquestes dentotes i sobretot aquestes cuixes tant musculoses i potents. Jo els hi parlo suaument per fer-m'hi amiga però alguns reaccionen bé a les paraules dolces i d'altres el que veuen és que ets una novata i proven de prendre't el pel en tot moment.

Avui, els camps ja eren color daurat, les espigues de blat per segar, i el bosc ja no tenia el verd intens de començament de primavera. La pols era sobre les fulles de les alzines i roures i els pins es veien més apagats. No ens em trobat amb cap senglar pel camí, tot i que no seria extrany, enguany els boscos en són plens i no vull ni pensar en qué hagués fet l'Alegre si al mig del camí li surt un senglar seguit per les seves cries. Enlloc d'aixó, en un revolt han aparegut un grup de gossos petits acompanyats pel seu amo, que semblava estar assaborint una estona de pau i de vistes.

Ain't they beautiful? And so different... each horse has its own character, they can be , nervous, quiet, calmful, some of them are more fearful than others, some are a pain in the ass (literally, they go trying to bite the former horse's ass), others keep on eating everything in the path that looks green. However, either this way or the other a horse is an animal that always arises my respect and admiration, also a bit of fear because they are so big and strong and have these tooth and also these musseled legs. I talk to them softly (like in the movies do) trying to make friends with them but some react ok to the words in the ear and some think that you are a brand new pupil and try to pull your leg all the time.

Today, the fields are golden, the ears ready to collect and the forest doesn't have that light green anymore. The leaves of the oak trees remain full of dust waiting for the next rain and the green of the path has becomed yellow. We didn't see any wild boars in our way, eventhough would not be rare because this year there's lots of them in the forests... I don't want to think what would Alegre have done if a female followed by some cubs would have crossed the path. Instead of that, suddenly in a bend, some small dogs have appeared followed by an old man who seemed to be tasting the peace and the views.

Benvigut al mon, Lucas!

El Lucas va nèixer el 13 de Maig. Oi que és dolç? Els seus pares estàn molt contents. És un nen molt tranquil i dormilega i té una carona que fa ganes de petonejar!!

Moltes Felicitats!

Lucas was borned on May the 13th. Isn't he sweet? His parents are very happy. He is a very quiet and sleepy baby and has these round face that makes you wish to kiss and kiss all the time.

Congratulations!

Va de música

No puc deixar d'opinar sobre aquest impresionant CREADOR que es diu HUECCO. Music multicultural, fresc, ric, variat, dolç, agre, visceral i molt i molt sexual en la seva manera de cantar in en les seves cançons i lletres. No deixeu d'escoltar-lo. A la seva web les seves cançons no deixen de sonar mentre que el diseny ja et condueix pel seu mon especial i diferent.
http://www.huecco.es
I per més informació també té un blog editat per ell mateix.
http://www.huecco.es/blog/

I have to tell you about this wonderful, amazing artist called HUECCO. His music is multicultural, fresh, rich, colored, sweet and sour. It comes from his guts and it's so sexual. The way he sings and the lirics are so different from what you may have seen. Don't miss the opportunity to listen to him. There's music playing in his web site.
And for more info he's got his own blog.

Camviem de ritme i anem a veus avellutades i suaus, músiques tranquiles i romàntiques, ideals per relaxar-se o ballar amb la parella mentre prenem una copeta de cava, o en el millor dels casos de xampany!! Parlo de Michael BUBLE, potser ja el coneixeu... diuen que és un segon Sinatra... Jutgeu vosaltres!
http://www.michaelbuble.com

Let's change the rhythm and see how Michael BUBLE turns old songs into new ones with his velvet voice. Imagine a soft and romantic enviroment, maybe a glass of cava or champagne and relax with your love and let the music dance you. You probably know him... they say he's a new Sinatra... Jutge yourself!

Posa un cavall a la teva vida

Deu ser que això de fer-se gran et motiva per posar el cos a proba i veure si encara funciona, si encara respon. Jo no em puc queixar del meu, fins el dia d'avui, gairebé sempre m'ha respost... i esperem que segueixi així.

He pensat que una bona manera de fer exercisi i alhora de relaxar-me i gaudir de bons paissatges és aprendre a montar a cavall! Així doncs, he començat unes classes d'equitació però de la relaxada... no vull aprendre a fer salts ni a competir, és sólament un exercici de contacte amb el cavall i la natura - a que sona bé?

La hípica està situada en una masia molt a la vora del bosc i de camps. Després d'apendre a portar el cavall on tu vols, a dirigir-lo a la dreta, l'esquerra i a fer-lo aturar, el següent que s'apren és a trotar. Aixó ja costa una miqueta més i tots els muscles del teu cos ho noten. El més bonic però són les passejades pel bosc. Ara que la primavera ha estat generosa en pluges, la farigola i la camamilla ho omplen tot de color i els pins i oms del bosc ho agraeixen amb verds pujats i brots nous.

It seems that getting older turns your brain upside down and you get to think that you are still on time to learn horse back ridding. My body has been responding so long, so why not ?

It's a very nice way to exercise and also to relax and watch the beautiful landscapes while I learn the technique. That's why I recently started. I'm not learning how to do big jumps and so, it's only a relaxing way of doing some exercise.

I found a nice place in a old catalan Masia (the tipical countryside house). It's nearby the woods and the wheat fields. Once you have learned how to drive the horse to the right and left and to stop it, then you learn how to trot... tha's a bit harder and my mussels still feel it 3 days after. What's really wonderful is the walk through the forest and the green fields. This spring has been generous with rains and the thyme and broom sprinkle the paths. The pines and elm trees transport you into a green fairy tale.

Experiències amb "El cocherito Leré".

Conduir un cotxe mai ha estat la meva prioritat. Sempre he pogut anar allà on volia sense problemes... bé potser Renfe m'ha donat algún problema al llarg de la vida, però en general m'he desplaçat sense obstacles.

De molt petita el meu pare i el meu oncle varen tenir un accident de cotxe força greu. Recordo el fet d'estar asseguda a un llit de l'hospital de Sant Pau de Barcelona de cara a la pared on hi havia un finestral enorme mentre l'enfermera feia les cures al meu pare. Potser tenia uns 2 anys i mig. Al cap dels anys, una cosina de la meva mare també va patir un accident de cotxe... dins el meu cap inmadur vaig establir una rel.lació entre tenir carnet de conduir/cotxe i la obligació de passar per l'accident de turno! Ves quines idees!

Ara ja, amb una edat com per donar-li un parell de voltes a tot aixó em decideixo a treurem un carnet... però no el de cotxe... de moment el de ciclomotor, i m'he comprat un quatricicle perque faci la feina bàsica de desplaçar-me pels "puestos". M'he adonat que m'agrada conduir, com diu l'anunci de BMV, tot i que hi ha una petita diferència entre el meu ligier i el cotxe de la publi. Així doncs espero agafar força pràctica, perdre les pors que encara em quedin al fons del cap i d'aqui a un temps treure'm el carnet de cotxe de veritat!!!

I never thought that having a car would be a priority. There was always a way to get to the place I wanted to... my parents car, boyfriends, train, plane...

When I was 2 years and a half my father and oncle had a car accident. I remember being in the Hospital de Sant Pau in Barcelona sitting on a bed watching the wall in front of me and the huge window while the nurse was caring for my father. When I was a little bit older a cousin of my mather also had a car accident, so I thought that the car accident was included in the driving training period!!

I have had time to think more about it and finally I decided to try it... but I only have the licence for small cars... It's a Ligier and for the moment takes me everywhere I need to. We'll see what I do in the future... maybe I get a real license when I get rid off my fears and so.