Festival 2007 - Pepita Palotes

I per fi, l'actuació més esperada de la temporada... senyores i senyors, no deixin de veure... Tachan, tachan... Pepita Palooooooootes!!!!! Cliqueu a la foto per veure el video.

And finally the most desired show this year... ladies and gentlemen, be aware of... Tachan, tachan... Pepita Palooooooooootes!!!!!! Click on the picture to see the video.

Viatge a Logroño

Dels monegros a una imatge molt "espanyola", de l'energia eòlica a vinyes de molta anomenada, d'una ciutat plena de generals a moltes cigonyes per m2, de boniques catedrals a places desertes i fanals d'orfebreria. Les diferències són enriquidores!!

From monegros to a very "typical spanish" image, from eolic energy to this well known Rioja vineyards, from a city full of major generals to towers with lots of storks per m2, from beautiful cathedrals to desert squares and antique city lights. Differences make us richer!!

El Lucas es va fent gran!

Així de gran ja s'ha fet el Lucas.













Pesa gairebé 4 kilos! És un nen molt tranquil que té els pares totalment embobats! La Tati diu que s'asembla molt al Carlos, el Carlos no es pronuncia i en quan ha obert els ulls... ostres, era com si el Pepe ens estigués mirant!!! Ho em dit gairebé a l'hora el José Luis i jo. Té els ulls d'aquest blau grisos tan propi dels tres germans Rodríguez. Ha estat molt impactant tenint en compte que la Tati i el Carlos són tant morenos i d'ulls marrons. Em passat un dia magnific. Tot i que estava molt nuvol em petat la xerrada i ens em cruspit un arroç amb llamàntol boníssim, una musclada i uns "percebes"... Toma castanya!!! Tot "home made", és clar!

This is how Lucas looks like right now. He is nearly 4 kilos! He is a very quiet baby and his parents are totally fascinated! Tati says that he looks like Carlos, Carlos doesn't say anything and as soon as Lucas has opened his eyes, José Luis and I instantly said that it was like seeing his grandfather's eyes!!! He has this blue-grey eyes, so similar to Pepe's. It's been surprising since Tati and Carlos's eyes are brown. We spent a wonderful day. Eventhough the sky was cloudy, we had a nice talk and a good meal: lobster rice, mussels and barnacles... uhhmmmmm. Soooo good!

El Kiev i la Nausica

Sembla que finalment la Nausica ha trobat un cavall amb el que s'hi troba bé. Es diu Kiev i és molt manso. Sembla arribat d'Amèrica, més ben dit dels indis de Nord-Amèrica... tot i que és més petit del habitual. Avui ha aprés a trotar amb ritme i també a posar-se els estreps quan se li surten sense voler. No és tan fàcil com sembla! N'estic molt orgullosa perque s'hi esforça molt i no es rendeix, tot i que la Mònica li dona molta canya!!! Fes click a la foto per veure'n més.

It seems that Nausica has finally found a horse which makes her feel comfortable. It's name is Kiev and it's very gentle. It looks as it just arrived from America, coming out of the Spirit film... although it's smaller than normal. Today Nausica learned how to troat and also learned how to have the stirrup in place. It's not that easy! I'm very proud of her because she is making an effort and she's not surrending, eventhough Mònica is beeing really hard on her!!! Click on the picture to see more.

Passejada amb l'Alegre

Qué guapos són, oi? I qué diferents... cada cavall té el seu caràcter, n'hi ha de tranquils, de passotes, de parsimoniosos, de nerviosos; n'hi ha que són més porucs que d'altres, també hi ha els torrecollons, els que intenten anar emprenyant al de davant, els que van menjant tot el que poden pel camí. N'hi ha de tota mena. Però sigui com sigui el cavall que em toca (aixó és una cosa que decideix la Mònica, que és la monitora) sempre em desperta un sentiment de respecte i admiració tremendo, també una mica de por, perque són tan grans i tenen aquestes dentotes i sobretot aquestes cuixes tant musculoses i potents. Jo els hi parlo suaument per fer-m'hi amiga però alguns reaccionen bé a les paraules dolces i d'altres el que veuen és que ets una novata i proven de prendre't el pel en tot moment.

Avui, els camps ja eren color daurat, les espigues de blat per segar, i el bosc ja no tenia el verd intens de començament de primavera. La pols era sobre les fulles de les alzines i roures i els pins es veien més apagats. No ens em trobat amb cap senglar pel camí, tot i que no seria extrany, enguany els boscos en són plens i no vull ni pensar en qué hagués fet l'Alegre si al mig del camí li surt un senglar seguit per les seves cries. Enlloc d'aixó, en un revolt han aparegut un grup de gossos petits acompanyats pel seu amo, que semblava estar assaborint una estona de pau i de vistes.

Ain't they beautiful? And so different... each horse has its own character, they can be , nervous, quiet, calmful, some of them are more fearful than others, some are a pain in the ass (literally, they go trying to bite the former horse's ass), others keep on eating everything in the path that looks green. However, either this way or the other a horse is an animal that always arises my respect and admiration, also a bit of fear because they are so big and strong and have these tooth and also these musseled legs. I talk to them softly (like in the movies do) trying to make friends with them but some react ok to the words in the ear and some think that you are a brand new pupil and try to pull your leg all the time.

Today, the fields are golden, the ears ready to collect and the forest doesn't have that light green anymore. The leaves of the oak trees remain full of dust waiting for the next rain and the green of the path has becomed yellow. We didn't see any wild boars in our way, eventhough would not be rare because this year there's lots of them in the forests... I don't want to think what would Alegre have done if a female followed by some cubs would have crossed the path. Instead of that, suddenly in a bend, some small dogs have appeared followed by an old man who seemed to be tasting the peace and the views.