Deu ser que això de fer-se gran et motiva per posar el cos a proba i veure si encara funciona, si encara respon. Jo no em puc queixar del meu, fins el dia d'avui, gairebé sempre m'ha respost... i esperem que segueixi així. He pensat que una bona manera de fer exercisi i alhora de relaxar-me i gaudir de bons paissatges és aprendre a montar a cavall! Així doncs, he començat unes classes d'equitació però de la relaxada... no vull aprendre a fer salts ni a competir, és sólament un exercici de contacte amb el cavall i la natura - a que sona bé?
La hípica està situada en una masia molt a la vora del bosc i de camps. Després d'apendre a portar el cavall on tu vols, a dirigir-lo a la dreta, l'esquerra i a fer-lo aturar, el següent que s'apren és a trotar. Aixó ja costa una miqueta més i tots els muscles del teu cos ho noten. El més bonic però són les passejades pel bosc. Ara que la primavera ha estat generosa en pluges, la farigola i la camamilla ho omplen tot de color i els pins i oms del bosc ho agraeixen amb verds pujats i brots nous.
It seems that getting older turns your brain upside down and you get to think that you are still on time to learn horse back ridding. My body has been responding so long, so why not ?
It's a very nice way to exercise and also to relax and watch the beautiful landscapes while I learn the technique. That's why I recently started. I'm not learning how to do big jumps and so, it's only a relaxing way of doing some exercise.
I found a nice place in a old catalan Masia (the tipical countryside house). It's nearby the woods and the wheat fields. Once you have learned how to drive the horse to the right and left and to stop it, then you learn how to trot... tha's a bit harder and my mussels still feel it 3 days after. What's really wonderful is the walk through the forest and the green fields. This spring has been generous with rains and the thyme and broom sprinkle the paths. The pines and elm trees transport you into a green fairy tale.
