dimecres, 23 de maig del 2007

Experiències amb "El cocherito Leré".


Conduir un cotxe mai ha estat la meva prioritat. Sempre he pogut anar allà on volia sense problemes... bé potser Renfe m'ha donat algún problema al llarg de la vida, però en general m'he desplaçat sense obstacles.

De molt petita el meu pare i el meu oncle varen tenir un accident de cotxe força greu. Recordo el fet d'estar asseguda a un llit de l'hospital de Sant Pau de Barcelona de cara a la pared on hi havia un finestral enorme mentre l'enfermera feia les cures al meu pare. Potser tenia uns 2 anys i mig. Al cap dels anys, una cosina de la meva mare també va patir un accident de cotxe... dins el meu cap inmadur vaig establir una rel.lació entre tenir carnet de conduir/cotxe i la obligació de passar per l'accident de turno! Ves quines idees!

Ara ja, amb una edat com per donar-li un parell de voltes a tot aixó em decideixo a treurem un carnet... però no el de cotxe... de moment el de ciclomotor, i m'he comprat un quatricicle perque faci la feina bàsica de desplaçar-me pels "puestos". M'he adonat que m'agrada conduir, com diu l'anunci de BMV, tot i que hi ha una petita diferència entre el meu ligier i el cotxe de la publi. Així doncs espero agafar força pràctica, perdre les pors que encara em quedin al fons del cap i d'aqui a un temps treure'm el carnet de cotxe de veritat!!!

I never thought that having a car would be a priority. There was always a way to get to the place I wanted to... my parents car, boyfriends, train, plane...

When I was 2 years and a half my father and oncle had a car accident. I remember being in the Hospital de Sant Pau in Barcelona sitting on a bed watching the wall in front of me and the huge window while the nurse was caring for my father. When I was a little bit older a cousin of my mather also had a car accident, so I thought that the car accident was included in the driving training period!!

I have had time to think more about it and finally I decided to try it... but I only have the licence for small cars... It's a Ligier and for the moment takes me everywhere I need to. We'll see what I do in the future... maybe I get a real license when I get rid off my fears and so.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Núria, és una gran sorpresa saber que condueixes... endavant i molta sort